Dediquem el "Veus" d'aquesta setmana a recordar la figura de Boris Vian. Artista polifacètic, va viure la seva curta vida (Ville d'Avray, 1920 - París, 1959) de manera intensa. Enginyer, cantant, trompetista, inventor, locutor, traductor, escenògraf, poeta, dramaturg i novel·lista, va ser amic de Jean-Paul Sartre i de Raymond Queneau. En el programa llegim fragments de les seves novel·les "La espuma de los días" i "La hierba roja", així com, també, poemes procedents del volum "No me gustaría palmarla". 
LA VIDA ES COMO UNA MUELA
LA VIDA ES COMO UNA MUELA
PRIMERO NI SE PIENSA EN ELLA
UNO SE CONTENTA CON MASTICAR
Y DE REPENTE SE EMPIEZA A PICAR
Y AUNQUE DUELA, UNO SE AFERRA
Y LA TRATAMOS Y LOS PROBLEMAS
Y PARA QUE YA NUNCA DUELA,
HAY QUE ARRANCARLA, LA VIDA.
Trad. Begoña Díez Zearsolo
Al llarg del programa tindrem ocasió d'escoltar algunes de les cançons de Boris Vian interpretades per ell mateix, i d'altres en les que participa com a trompetista. Al triple CD "L'ingénieux romanesque" hi trobem un disc de cançons cantades per Boris Vian, un altre de jazz en què toca la trompeta i un tercer en el qual altres intèrprets fan les seves pròpies versions de les cançons originals de Vian.
Finalment, també escoltarem versions en castellà de cançons de Boris Vian, a càrrec d'Andy Chango i Javier Krahe.
¡Grande Boris Vian!
Por cierto, no ha sonado "El desertor", la carta al presidente...
Un abrazo,
F.
Cierto, F.
Vamos a ponerla, pues, en el próximo programa.
Gracias por escucharnos y por tu sugerencia.
VEUS