Salva Artesero




Per les festes de Nadal el VEUS no deixa de sorprendre'ns, perquè... no fem festa!





Per tal de celebrar les dates tan assenyalades del solstici d'hivern, ens acompanyen la veu, la sensibilitat i l'art de Nina Simone, amb una deliciosa versió del Here comes the sun de George Harrison, de Santiago Auserón i de Jabier Muguruza interpretant Leonard Cohen (You know who I am i Chelsea Hotel, respectivament) i de l'inoblidable Xesco Boix, a qui potser hauríem d'escoltar amb atenció per tal que el món no empitjori més.


I el regal del VEUS als seus oients: la reemissió de LA VEU DEL PARE NOEL, gravada amb motiu de la visita de tan peculiar personatge a la bonica i entretinguda -i no menys peculiar- vila de Sant Feliu de Codines el Nadal del 2007. El Pare Noel ens explica en exclusiva algunes curiositats de la seva feina, anècdotes de la seva vida i aficions per al temps lliure. A més, també ens agraeix que el deixessin aparcar el seu trineu -amb rens i tot!- al bell mig del Pla de l'Os, en triple fila, sense que ningú li cridés l'atenció. No vindrà d'un trineu més o menys! Al cap i a la fi: "Ja passen, ja em veuen!", oi?






Salva Artesero

En aquest especial sobre el poeta PABLO NERUDA, us oferim diverses versions musicals que artistes com JORGE DREXLER, ANTONIO VEGA, LUCIO DALLA, MIGUEL POVEDA, JOAN MANUEL SERRAT o MONTSE CORTÉS -entre d'altres- fan d'alguns dels seus poemes.

Els temes que escoltem al llarg del programa (i d'altres) estan recollits en el disc Neruda en el corazón.



El monte y el río

En mi patria hay un monte.
En mi patria hay un río.

Ven conmigo.

La noche al monte sube.
El hambre baja al río.

Ven conmigo.

¿Quiénes son los que sufren?
No sé, pero son míos.

Ven conmigo.

No sé, pero me llaman
y me dicen "Sufrimos".

Ven conmigo.

Y me dicen: "Tu pueblo,
tu pueblo desdichado,
entre el monte y el río,

con hambre y con dolores,
no quiere luchar solo,
te está esperando, amigo".

Oh tú, la que yo amo,
pequeña, grano rojo
de trigo,
será dura la lucha,
la vida será dura,
pero vendrás conmigo.




Salva Artesero

Foto: Pau Ibars

L'escriptora Sílvia Romero és la protagonista del VEUS d'aquesta setmana. Parlem a bastament de la seva novel·la Júlia M., (Premi Ramon Roca Boncompte, 2008), de la seva trajectòria literària i de la seva activitat de crítica de novetats editorials que veuen la llum gràcies a un premi literari al bloc "Caducitat immediata".


Júlia M. ens mostra la vida de les seves tres protagonistes: l'Elisa, una dona que travessa una època personalment i professionalment complicada; l'Antònia, la seva mare, que deixa escrites unes cartes on li desvetlla secrets del passat; i la Jujú -o Júlia M.-, una velleta dolça que ha sobreviscut als esdeveniments més terribles sense perdre l'alegria. Es tracta d'una novel·la que recorre diversos moments del segle XX, des de la guerra i la postguerra fins a l'actualitat.

Podeu escoltar aquesta conversa i descobrir alguns aspectes del llibre (que potser us faran venir ganes de llegir-lo) i de la tasca literària de la seva autora. Per saber-ne més visiteu la seva pàgina web, el seu bloc i busqueu a "Relats en Català" els textos signats amb el pseudònim de "Llibre".




A més, disfrutem de la Banda Sonora Original de la pel·lícula "The Visitor", obra de Jan A.P. Kaczmarek.
I a la Dieta Equilibrada la pel·lícula "Celda 211", dirigida per Daniel Monzón i interpretada per Luis Tosar, Alberto Ammann i Marta Etura, entre d'altres, basada en la novel·la homònima de Francisco Pérez Gandul. Actualment en cartellera.




Malamadre també diu:

Enganxa't al VEUS!

Salva Artesero
Especial Nova Cançó
amb la participació d'en Toni Serra.

Aquesta setmana podem disfrutar de la companyia i la conversa d'en Toni Serra, que ens acostarà a l'univers de la Nova Cançó a través de records i enregistraments musicals. Ens convida a escoltar temes com Germà, de Salvador Escamilla, La balada d'en Jordi Roca, de Guillem d'Efak, una versió de El rossinyol, interpretada per Joan Baez, els Consells de casament de la inoblidable Mary Santpere i altres joies d'una època recordada per molts amb un sentiment especial.


En Toni Serra en sap un niu de cançons en català; ho demostra i ho comparteix amb tothom qui ho vulgui a través del seu blog:




A més, la Sílvia ens fa una aproximació històrica a aquest moviment que va revolucionar el panorama musical de l'època.


Celebrem el 50è aniversari de la Nova Cançó

(A la fotografia, el Toni Serra amb els membres

de l'equip del programa. Foto: Meri Girós.)


Salva Artesero

En el VEUS d'aquesta setmana tenim l'oportunitat d'escoltar un dels Seixanta contes de Dino Buzzati, concretament el que porta per títol Invitacions supèrflues, amb traducció de Joaquim Gestí. Un conte ple de tendresa que pot fer-nos respirar fons.



També ens acostem a l'univers futbolístic de Juan Villoro, amb l'article Barbosa: el hombre que murió dos veces, inclòs en el recull Dios es redondo.


I en aquesta ocasió ens acompanya la música encomanadissa dels Jackson Five, i, d'altra banda, el genial Chet Baker ens posa la pell de gallina amb la seva trompeta i temes com My Funny Valentine.


La verdad de la mentira

Al lector se le llenaron de pronto los ojos de lágrimas,
y una voz cariñosa le susurró al oído:
-¿Por qué lloras, si todo
en este libro es de mentira?
Y él respondió:
-Lo sé;
pero lo que yo siento es de verdad.

Nada grave, de Ángel González





Salva Artesero

Ja hem entrat de ple a la tardor, i amb ella ha començat la tercera temporada del programa radiofònic més sorprenent: el VEUS.

Enguany us continuarem oferint textos diversos, ficció dramàtica, música, curiositats, cinema, poesia... i atendrem qualsevol suggeriment o comentari que ens feu a través d'aquest mateix bloc, o amb un correu electrònic a: radioveus@hotmail.com

I, és clar, també convidarem a diferents persones que ens vindran a parlar d'allò que els apassiona, del que més els agrada... El VEUS vol ser un espai obert on hi tingui lloc tothom amb alguna cosa a dir.

Per començar amb bon peu aquesta temporada, el primer convidat és el PAU IBARS, autèntica ànima de l'emissora, que ens mostra el seu costat més artístic i creatiu al llarg d'una conversa franca, amena i d'allò més interessant. El Pau, a més, ens ofereix dues interpretacions musicals -enregistrades en directe als nostres estudis- amb dos instruments ben diferents: el violí i el djembé. No us ho perdeu!



I, a més, El quadern de José Saramago:



Si escoltes el VEUS

badaràs

somniaràs

gaudiràs

t'hi enganxaràs!



Salva Artesero

El passat 16 de juny va tenir lloc l'últim programa de la temporada. Va ser un especial, en directe, des de la biblioteca. Vam fer la lectura dramatitzada de l'escena "Una banda de sants", de l'obra Excés (Bash), de Neil LaBute.

Aquí us deixem amb algunes fotografies d'aquell dia, i us desitgem un molt bon estiu, ple de lletres, música, cinema, teatre, idees i creativitat.
Tornem el setembre!






Les fotos són obra del Sergi Capdevila i del Sr. Llop
Meri
Un cop acabada la segona temporada, us oferim tots els programes que hem emès perquè us els pugueu descarregar i tornar a escoltar quan vulgueu.
Només cal que aneu a l'enllaç de sota i cliqueu l'opció "Free Download" per iniciar la descàrrega de l'arxiu que conté tots els programes de la temporada.

Salva Artesero

Aquest dimarts, dia 16 de juny, el VEUS acomiada la temporada amb l'emissió del programa EN DIRECTE des de la BIBLIOTECA de Sant Feliu, a partir de les 22 h.


Amb la lectura dramatitzada d'una escena de l'obra Excés (Bash) de Neil LaBute (dramaturg i director de teatre i cinema nord-americà).

No us perdeu aquesta excel·lent oportunitat d'assistir a una vetllada única!


Parles Escoltes Veus
Salva Artesero











"Un escritor que se cruza con el diablo y no lo reconoce,
no es digno de llamarse escritor"





Aquesta setmana ens visita el José Antonio Vila, que ens llegeix el seu assaig titulat Pequeña semblanza del diablo. En una conversa d'allò més interessant ens explicarà, entre moltes altres coses, per què diu que el seu personatge de ficció favorit és, ni més ni menys, que el diable.


Homenatge a Mario Benedetti, que va morir el passat 17 de maig.


I la segona part i desenllaç de The night of the hunter (La nit del caçador), narrada per l'actor (i director de la versió cinematogràfica) Charles Laughton.




"Veus" és un programa relaxant,

que ajuda a relativitzar les presses de cada dia,

amb converses,

música,

contes,

curiositats,

i qualsevol cosa

que ens sorprengui avui en dia.



Parles

Escoltes

VEUS
Salva Artesero
Aquesta setmana us oferim una pluja de clàssics i d'actuacions estelars, o, si més no, per recordar.





Des de les pel·lícules Some like it hot (Con faldas y a lo loco), The fabulous baker boys (Els fabulosos Baker Boys) i Wild at Heart (Corazón salvaje), ens arriben, a través de les seves bandes sonores originals, les actuacions de Marilyn Monroe, Michelle Pfeiffer i Nicolas Cage, respectivament.

Parlem de tres monstres de la història de la literatura: Robert Louis Stevenson, Stefan Zweig i Lev Tolstoi, dels quals us llegim fragments de tres de les seves obres: L'illa del tresor, Mendel el de los libros i Història d'un cavall.









I tenim una excel·lent oportunitat d'escoltar la primera part d'un document realment extraordinari: The night of the hunter (La nit del caçador), novel·la de Davis Grubb, portada al cinema per l'actor Charles Laughton en la que va ser la seva única experiència en la direcció.



Es tracta de l'aterridora història de dos petits germans perseguits per un predicador oportunista -interpretat per Robert Mitchum- que no s'aturarà davant de res per tal d'aconseguir el botí que els nens amaguen.


Malgrat que aleshores aquest film va ser tractat amb molt de rigor per la crítica i el públic, el temps ha posat al seu lloc aquesta magnífica pel·lícula, avui considerada entre les millors de la història del cinema.

















Escoltem un enregistrament deliciós on el mateix Charles Laughton explica com si fos un conte la història de la nit del caçador. La música que l'acompanya és de Walter Shumann.


No us perdeu la segona part en el programa vinent!





Poemes de Lidia Bravo:


DECLARACIÓN DE INTENCIONES
Lidia Bravo

Es en defensa propia que te quiero.
En la madrugada de tus manos de tierra
soy inocente como el asombro de una anciana
que contempla el mar por vez primera
y mi nombre en tu garganta
es tan antiguo como las piedras
que engendraron el fuego.

Es en defensa propia que te quiero.
Como quieren los secretos a los bosques
y los gritos a las ciudades desiertas de agosto
y la risa al eco de las montañas más altas
y el silencio a la noche
como un telón para ocultar las respuestas.

Y no quiero morir
sino quedarme contigo
como el otoño quiere quedarse sin hojas.



LA HUIDA
Lidia Bravo

Mi amor busca lo que ya ha encontrado como si aún no fuera suyo.
Se le escapan las noches de las noches que duerme conmigo
como el agua escapa siempre del agua.
Hay tardes que toma mi mano, y me mira, y no me conoce.
Hay tardes que vive muy lejos a mi lado y me echa de menos
y me persigue
como las calles persiguen siempre a otras calles,
sin alcanzarlas.
Luego regresa a mi pecho con la sonrisa cercana;
porque hay tardes que mi amor siente nostalgia
por lo que nunca ha vivido,
por un futuro que recuerda desde hace muchos años
y que ahora le alcanza,
mientras busca lo que ya ha encontrado
sin buscarlo,
como el agua encuentra siempre al agua.



I ens acomiadem amb tota l'energia de Iggy Pop i la seva versió del Louie Louie:





Enganxa't al VEUS
Salva Artesero
EL DINOSAURIO


Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.


Augusto Monterroso



Al VEUS d'aquesta setmana ens acompanya la fina ironia d'Augusto Monterroso, la prosa poètica de Mario Benedetti, i la poesia de Marta Pessarrodona i Juan Boscán. Viatjarem al Berlin dels anys 20 de la mà de Joseph Roth, i, màgicament, passarem d'Alemanya a Japó, en aquest cas amb la novel·la Narayama, de Shichirô Fukazawa.

A la Dieta Equilibrada la pel·lícula Déjame entrar (Lat den rätte komma in), de Tomas Alfredson, actualment en cartellera. Es tracta d'un film inquietant que aborda temes com l'adolescència, l'amistat, el rebuig i la lleialtat. Pertorbadora i fosca, la història és, alhora, poètica i inesperadament tendra. Els seus joves protagonistes, Kare Hedebrant i Lina Leandersson, ens ofereixen unes interpretacions commovedores.






QUIEN DICE QUE LA AUSENCIA
Juan Boscán

Quien dice que la ausencia causa olvido
merece ser de todos olvidado.
El verdadero y firme enamorado
está, cuando está ausente, más perdido.

Aviva la memoria su sentido;
la soledad levanta su cuidado;
hallarse de su bien tan apartada
hace su desear más encendido.

No sanan las heridas en él dadas,
aunque cese el mirar que las causó,
si quedan en el alma confirmadas.

Que si uno está con muchas cuchilladas,
porque huya de quien lo acuchilló,
no por eso serán mejor curadas.



COLOR DEL MUNDO
Millones y millones. En todas las monedas. Eso es lo que nos cuesta averiguar si hay seres vivientes (Adanes y Evas, serpientes o gorilas, árboles o praderas) en planetas de roca o quién sabe de qué, en tanto que en este planetito con vida miles de niños mueren de hambre civilizada.
Los sentimientos se deslizan, a veces se refugian en guaridas de amor, pero cuando emergen al aire preso o libre, dan el color del mundo, no del universo inalcanzable sino del mundo chico, el contorno privado en que nos revolvemos. Gracias a ellos, a los sentimientos, tomamos conciencia de que no somos otros, sino nosotros mismos. Los sentimientos nos otorgan nombre, y con ese nombre somos lo que somos.

Mario Benedetti, de Vivir adrede.


I molta música: Dido, Eddie Vedder (de la BSO de Into the wild, de Sean Penn), Tom Waits, i Vanessa Carlton. Aquí us deixem una interessantíssima versió acústica del seu A thousand miles a càrrec de Tiffany Jo Allen.






I, a més, les curiositats i altres sorpreses...



Parles, Escoltes, Veus



Ruth

La setmana de Sant Jordi us declarem el nostre amor pels llibres, tot recordant-vos que aquests dies també se'n poden LLEGIR...

"En el sótano (…) viví un milagro. Por primera vez en mi vida entendí lo que es un libro. Un libro es un mundo mágico repleto de pequeños signos que pueden resucitar a los muertos y darles vida eterna.
Resulta inconcebible, fantástico y “mágico” que 27 letras de un alfabeto puedan componerse de tantas maneras que lleguen a llenar enormes estanterías de libros y que nos introduzcan en un mundo que nunca acaba, sino que sigue creciendo y expandiéndose mientras haya seres humanos en esta Tierra.
Miré las paredes, y por un instante tuve la sensación de que todos los libros me miraban. Como si estuvieran vivos y me dijeran:
-¡Ven aquí! ¡No tengas miedo! ¡Entra!
De repente sentí hambre, mucha hambre. No de comida, sino de todas las palabras ocultas en esas estanterías. Pero sabía que, por mucho que leyera a lo largo de toda mi vida, no llegaría a leer ni una millonésima parte de las frases que han sido escritas. Porque hay tantas frases en el mundo como estrellas en el cielo. Y cada vez son más, y se expanden constantemente como el espacio infinito.
Pero, al mismo tiempo, sabía que cada vez que abro un nuevo libro, veo un pedacito del cielo; y cada vez que leo una nueva frase, sé un poco más de lo que sabía antes. Y todo lo que leo hace crecer el mundo, a la vez que yo mismo me expando. En un instante había contemplado el mundo fantástico, el mundo mágico de los libros."

La biblioteca mágica de Bibbi Bokken, de Jostein Gaarder i Klaus Hagerup.

Us presentem La tortuga de Darwin, de Juan Mayorga, i un article d'Enrique Vila-Matas, extret del llibre Desde la ciudad nerviosa, molt recomanable.






















Poemes de la Maria Mercè Marçal.


DE PARAR I DESPARAR TAULA

Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s'obria sola.
S'han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa

avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
i plou desig a raig sobre la taula.

Amor…(Les set: no véns. Sota la taula
S'amaguen els neguits: Fora de casa
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.

Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua.

Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
Per encobrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
Puja el desig i clivella la casa.

Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
La fruita perd l'aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
res no troba sortida per cap porta.

La nit truca a la porta i ve ben sola:
Desparo taula i nego dins de l'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.


Maria Mercè Marçal



Ens visita la música encomanadissa de The Corrs, la Istanbul Oriental Ensemble i l'Electric Light Orchestra.

I, com sempre, altres sorpreses, que fan del VEUS un programa amè i entretingut, apte per a totes les edats -ja que no és tòxic-, i molt especial.



P a r l e s

E s c o l t e s

V e u s

Ruth



Aquesta Setmana Santa el programa ve carregat de passió!

Poemes de Federico García Lorca interpretats per Ana Belén; el missatge d'enguany del dia mundial del Teatre, a càrrec d'Augusto Boal; Javier Marías, Carlos Ruiz Zafón, Frank Sinatra, Cindy Lauper i altres sorpreses...



SON DE NEGROS EN CUBA

Cuando llegue la luna llena
iré a Santiago de Cuba,
iré a Santiago,
en un coche de agua negra.
Iré a Santiago.
Cantarán los techos de palmera.
Iré a Santiago.
Cuando la palma quiere ser cigüefla,
iré a Santiago.
Y cuando quiere ser medusa el plátano,
iré a Santiago.
Iré a Santiago
con la rubia cabeza de Fonseca.
Iré a Santiago.
Y con la rosa de Romeo y Julieta
iré a Santiago.
¡Oh Cuba! ¡Oh ritmo de semillas secas!
Iré a Santiago.
¡Oh cintura caliente y gota de madera!
Iré a Santiago.
¡Arpa de troncos vivos, caimán, flor de tabaco!
Iré a Santiago.
Siempre he dicho que yo iría a Santiago
en un coche de agua negra.
Iré a Santiago.
Brisa y alcohol en las ruedas,
iré a Santiago.
Mi coral en la tiniebla,
iré a Santiago.
El mar ahogado en la arena,
iré a Santiago,
calor blanco, fruta muerta,
iré a Santiago.
¡Oh bovino frescor de calaveras!
¡Oh Cuba! ¡Oh curva de suspiro y barro!
Iré a Santiago.


ROMANCE DE LA LUNA, LUNA

La luna vino a la fragua
con su polisón de nardos.
El niño la mira, mira.
El niño la está mirando.
En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.
-Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.
-Niño, déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.
-Huye luna, luna, luna.
Que ya siento los caballos.
-Niño, déjame, no pises
mi blancor almidonado.
El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño
tiene los ojos cerrados.
Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.
Cómo canta la zumaya,
¡ay, cómo canta en el árbol!
Por el cielo va la luna
con un niño de la mano.
Dentro de la fragua lloran,
dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela.
El aire la está velando.


Així comença...

"El vell i la mar", d'Ernest Hemingway

"Era un vell que pescava tot sol en un gussi en el Gulf Stream i ja feia vuitanta-quatre dies que no agafava cap peix. Durant els primers quaranta dies l'acompanyava un vailet. Però, després de quaranta dies de tornar de buit, els pares del noi li van dir que el vell estava salao sense remei, que és la pitjor mena de mala astrugància, i el vailet s'embarcà per ordre dels seus pares en un altre gussi on van pescar tres peixassos la primera setmana. El vailet es posava trist en veure tornar cada dia el vell amb el gussi buit i sempre baixava a ajudar-lo a traginar les fluixes enrotllades, o la fitora, l'arpó i la vela plegada a l'entorn del pal. La vela estava apedaçada amb sacs de farina i, recollida així, semblava la bandera de l'eterna derrota."




Bob Dylan: "Like a Rolling Stone"



Ruth


En el programa d'aquesta setmana rebem la visita de l'Stefano Puddu, membre de l'Associació "El Garbell" del poble veí de La Garriga. L'Stefano ens parla de l'actuació en l'àmbit local; de la necessitat de posar en pràctica tot allò en què creiem ferventment, començant pel que ens és més proper: nosaltres mateixos allà on som i vivim.
Una conversa distesa i interessant amb una persona d'una extraordinària sensibilitat.
A la foto superior veiem l'Stefano flanquejat pels membres del programa. (Foto de Meri Girós).

I a més: Sam Shepard, Nina Simone, Richard Yates, les efemèrides i altres sorpreses.




"Revolutionary Road", de Richard Yates


Actualment en cartellera, la versió cinematogràfica dirigida per Sam Mendes