Sílvia
Bru Rovira, reconegut periodista i escriptor retrata magníficament les experiències que va viure quan va estar viatrjant per África, on va ser enviat especial i testimoni de fets que ja formen part de la història.

Perquè per molt que els anys passin i sembla que ja estigui oblidat... el drama de les masacres de Ruanda segueix molt present i sempre ens impresiona i deixa sense paraules... És un fet que no pt tornar a passar mai més.






El aula vacía

"... Las manchas a la altura del zócalo eran sangre human y pertenecían a los cuerpos que allí habían sido asesinados en masa. Los pies y manos que escalaban la pared eran el testigo plástico del intento desesperado de una persona herida que trata de escapar huyendo hacia la vertical del cielo pero que, impotente, derrotada, se desliza hacia el suelo para sucumbir entre la masa de cadáveres."

"... -Tuve la desgracia de sobrevivir porque quedé enterrada entre los muertos.
Cuando empezaron las masacres, ella y su familia correrion a refugiarse en la iglesia. Los asesinos bloquearon la puerta y tiraron algunas granadas de mano por las ventanas, además de disparar a la pared. La iglesia se llenó de polvo. La gente gritaba presa de pánico."