En el VEUS d'aquesta setmana tenim l'oportunitat d'escoltar un dels Seixanta contes de Dino Buzzati, concretament el que porta per títol Invitacions supèrflues, amb traducció de Joaquim Gestí. Un conte ple de tendresa que pot fer-nos respirar fons.
També ens acostem a l'univers futbolístic de Juan Villoro, amb l'article Barbosa: el hombre que murió dos veces, inclòs en el recull Dios es redondo.
I en aquesta ocasió ens acompanya la música encomanadissa dels Jackson Five, i, d'altra banda, el genial Chet Baker ens posa la pell de gallina amb la seva trompeta i temes com My Funny Valentine.
La verdad de la mentira
Al lector se le llenaron de pronto los ojos de lágrimas,
y una voz cariñosa le susurró al oído:
-¿Por qué lloras, si todo
en este libro es de mentira?
Y él respondió:
-Lo sé;
pero lo que yo siento es de verdad.
Al lector se le llenaron de pronto los ojos de lágrimas,
y una voz cariñosa le susurró al oído:
-¿Por qué lloras, si todo
en este libro es de mentira?
Y él respondió:
-Lo sé;
pero lo que yo siento es de verdad.
Nada grave, de Ángel González
